De Cantallops al Puig Neulós
Dijous 25 de gener del 2018
06:30 Comença el dia, un dia diferent. M'aixeco, em preparo, esmorzo i surto direcció
a l'institut.
8:07 Sortim els alumnes del Cafemn A cap a Figueres a recollir als de l'altra classe, 1, 2, 3,
4, 5, 6, 7, 8, 9,10, 11 i 12. Què? Només som dotze? Estrany... em poso els auriculars, i de
sobte ja estem a Figueres, recollim als de l'altra classe, l'autobús s'emplena, i anem cap a Cantallops, em
començo a quedar adormit,però una frenada del conductor em desperta de cop, i se'm lleva la son de cop, uns
quants minuts després,ja despert, una altra frenada, i veig com dos companys quasi cauen també i començo
a riure.
9:10 Arribem a Cantallops, mengem alguna cosa, fem les nostres necessitats i hem de fer grups, per pujar
a Puig Neulós. Ens donen a triar, entre dos camins, un difícil, i l'altre una mica més difícil. I òbviament la gent
tria el més fluix, i això no pot ser, en Xavi Vilella diu que nosaltres, la nostra classe, la A, anirà pel més difícil,
i qui vulgui venir del B també, i només venen dos, en Bryan i l'Alvaro.
9:21 Comencem a sortir direcció al Puig Neulós passant pel Coll de l'Auleda, sortida a 193 d'altitud sobre el nivell
del mar. Agafem pista, i després entrem a corriols, i rastres, ple d'arbres, de plantes, ens comencem a punxar,
a suar per la humitat que semblava Portugal i no Catalunya, a sentir com les cames començaven a bullir, a
carregar els quàdriceps, i pensar que és hora de treure els pals, i fer servir els braços. Arriba un punt que no
trobem el camí per continuar travessant pistes, i ens començaven a menjar massa plantes per on passaven,
solució? Continuar per la pista, menys en Ruben que decideix buscar el camí mentre continuàvem, ens retrobem
amb el grup i surt amb el nas esgarrinxat, i continuem, buscant marques grogues per continuar el nostre camí.
Ens adonem que entre tanta boira veiem el Canigó, on anirem quan hàgim d'anar a final de curs, pel crèdit de
síntesi, és impressionant, és molt gran i molt bonic, però, de sobte una altra vegada ho tapa la boira...
Continuem direcció al Puig Neulós, i en un coll ens trobem a l'altre grup, esmorzem una mica, beguem, agafem
forces i anem tots junts cap al nostre objectiu, arribar al Puig Neulós. Falta l'última gran pujada d'uns 300 m de
desnivell, i xino-xano.
13:01 Després d'una mica més de 10 km, estem a 1256 metres, estem al PUIG NEULÓS. Vaig de pressa a
asseure per menjar i resguardar-me del vent, trec els meus macarrons amb tomàquet i el Ruben els volia tastar...
I com vull aprovar, accepto i li deixo tastar, anem menjant, tots resguardats, veient França als nostres peus,
i rapidament en Vilella ens diu que hem de marxar, i jo pensant "merda, no em podré acabar els macarrons",
agafem tot i ens preparem per sortir del Puig Neulós i tornar a Cantallops, però no aniríem a tornar per on vam
anar, ni per on va anar l'altre grup, sinó que tornarem per Requesens.
13:34 Ens ajuntem tots, n'hi ha molta boira, els professors ens diuen que hem d'ajuntar-nos tots, i anar en bloc,
i veient-nos perquè ens podríem perdre per culpa de la boira, els professors es concentren molt més i ens van
guiant, anem baixant, de mica en mica, fins que estem a un punt on la boira ja ni es nota pràcticament, la cua,
es fa més grossa, i es trenca en dos, anem baixant, i un company, diu "on estan els de davant?", ens hem perdut
, baixem una mica més i intentem retrobar-nos, però res, l'Anna i en Xavi Casorrán es comunica amb l'altre grup,
i amb xiulets, i amb l'ajuda d'en Ruben què ens ve a buscar, retrobem el camí i tornem a veure a la resta del grup,
n'hi ha un petit riu que no es veia gaire per les fulles caduques, i alguns empanats, comencen a menjar-s'ho, un
altre, s'adona que hi havia un riu, i quan el va a saltar, es menja una roca, massa llest.
Ens parem 2-3 minuts, i continuem baixant, la gent es comença a descontrolar, n'hi havia tantes fulles, que ens
arribava als genolls, alguns es fiquen per dins, amaguen motxilles, i mentre ja n'hi havia menys, doncs la gent
es tornava a relaxar. Continuem baixant, alguns, i jo ens comencem a avorrir, a cansar-nos mentalment de baixar
, es feia tan pesat, en aquell moment firmava tornar a fer una altra vegada el Puig Neulós, quan ja quedava poc
per arribar-hi a Cantallops, un company es doblega el turmell i hem de parar, uns 5 minuts, ja només quedava
mitja hora perquè el bus arribés a Cantallops, ens comencem a afanyar fins que arribem al poble.
16:33 Veiem l'autobús, ens alegrem, ja amb ganes de tornar a casa. El conductor ens veu, i arranca el bus, i quan
el vol arrencar, s'apaga, o torna a intentar, i es torna a apagar, i així uns 4, 5, 6 cops. I diu "han de ser els injectors"
, ens seguem tots al costat d'un parc, descansem, mengem una mica, i esperem...
16:50 En Xavi Vilella el va ajudar, jo que sé fent en el motor, i en Xavi Casorrán es posa de conductor per accelerar
el bus i quan l'aconseguís arrencar, donar-li gas. Ho fan i surt, tothom s'alegra, ja amb ganes de tornar-hi a casa
, en Casorrán es motiva, i comença a donar-li gas, "que estarà pensant el conductor?" em vaig preguntar, mentre
em reia.
16:54 Estem tots al bus, i marxem. Em poso els auriculars, em començo apalancar, a cansar-me de tot el que hem
fet, quan pares és quan t'adones de tot allò que has fet i el cansament que provoca, mentre que penses
"doncs tampoc ha sigut per tant, no?"
18:05 Arribem a Roses, surto del bus i del primer que em recordo és de la maleïda Tramuntana.
José González.
Per
arribar a desenvolupar la feina que fa actualment, ha hagut de fer cicles
formatius i tot seguit anar a la universitat. La seva feina a l’Illa de Rodes
és com a professora d’educació física en el mòdul professional de conducció de
grups a la hípica i la seva principal funció és controlar l’assistència, que es
comportin bé entre els companys, que facin bé la seva feina, etc. 
