diumenge, 28 de gener de 2018

Entrevista a una professora del cicle: Diana Guzmán

Gener 2018

La Diana és una noia esportiva i molt entregada a la seva feina, ja que de ben petita ha estat vinculada al món de l’esport. El seu somni era ser biòloga marina perquè la seva passió és el medi aquàtic, per això, ben aviat, cap als quatre anys va començar a practicar la natació i a competir en aquest esport. A part de la natació, ha practicat molts altres esports al llarg de la seva vida, com per exemple; el kayak, la dansa, defensa personal i la immersió que és un esport que ha practicat últimament i que li agrada molt.

Per arribar a desenvolupar la feina que fa actualment, ha hagut de fer cicles formatius i tot seguit anar a la universitat. La seva feina a l’Illa de Rodes és com a professora d’educació física en el mòdul professional de conducció de grups a la hípica i la seva principal funció és controlar l’assistència, que es comportin bé entre els companys, que facin bé la seva feina, etc.
Abans de desenvolupar la feina que fa a l’actualitat, va treballar també de monitora de lleure, directora de lleure, però gairebé sempre en casals esportius com a monitora de kayak, fent cursets de natació, etc. Tot i estar gairebé sempre en contacte amb l’esport també ha desenvolupat feines que no tenen res a veure amb el tema esportiu, com fer de cambrera i de netejadora de trens.
A la pregunta: “Si no hagués pogut treballar en l’ambient de l’esport, de què t’hagués agradat treballar? “ La seva resposta va ser: Ni idea, perquè jo per estar en una oficina tancada o de caixera per exemple, no serveixo. Jo necessito moure’m.

Per a ella estar en contacte amb l’esport és molt més que una feina, és una manera d’afrontar la vida “ALEGRIA, LLIBERTAT I SENSACIONS BONES”.

dissabte, 27 de gener de 2018

Conducció a peu: Puigneulós

De Cantallops al Puig Neulós

Dijous 25 de gener del 2018

06:30 Comença el dia, un dia diferent. M'aixeco, em preparo, esmorzo i surto direcció
a l'institut.

8:07 Sortim els alumnes del Cafemn A cap a Figueres a recollir als de l'altra classe, 1, 2, 3,
4, 5, 6, 7, 8, 9,10, 11 i 12. Què? Només som dotze? Estrany... em poso els auriculars, i de
sobte ja estem a Figueres, recollim als de l'altra classe, l'autobús s'emplena, i anem cap a Cantallops, em
començo a quedar adormit,però una frenada del conductor em desperta de cop, i se'm lleva la son de cop, uns
quants minuts després,ja despert, una altra frenada, i veig com dos companys quasi cauen també i començo
a riure.

9:10 Arribem a Cantallops, mengem alguna cosa, fem les nostres necessitats i hem de fer grups, per pujar
a Puig Neulós. Ens donen a triar, entre dos camins, un difícil, i l'altre una mica més difícil. I òbviament la gent
tria el més fluix, i això no pot ser, en Xavi Vilella diu que nosaltres, la nostra classe, la A, anirà pel més difícil,
i qui vulgui venir del B també, i només venen dos, en Bryan i l'Alvaro.

9:21 Comencem a sortir direcció al Puig Neulós passant pel Coll de l'Auleda, sortida a 193 d'altitud sobre el nivell
del mar. Agafem pista, i després entrem a corriols, i rastres, ple d'arbres, de plantes, ens comencem a punxar,
a suar per la humitat que semblava Portugal i no Catalunya, a sentir com les cames començaven a bullir, a
carregar els quàdriceps, i pensar que és hora de treure els pals, i fer servir els braços. Arriba un punt que no
trobem el camí per continuar travessant pistes, i ens començaven a menjar massa plantes per on passaven,
solució? Continuar per la pista, menys en Ruben que decideix buscar el camí mentre continuàvem, ens retrobem
amb el grup i surt amb el nas esgarrinxat, i continuem, buscant marques grogues per continuar el nostre camí.
Ens adonem que entre tanta boira veiem el Canigó, on anirem quan hàgim d'anar a final de curs, pel crèdit de
síntesi, és impressionant, és molt gran i molt bonic, però, de sobte una altra vegada ho tapa la boira...

Continuem direcció al Puig Neulós, i en un coll ens trobem a l'altre grup, esmorzem una mica, beguem, agafem
forces i anem tots junts cap al nostre objectiu, arribar al Puig Neulós. Falta l'última gran pujada d'uns 300 m de
desnivell, i xino-xano.

13:01 Després d'una mica més de 10 km, estem a 1256 metres, estem al PUIG NEULÓS. Vaig de pressa a
asseure per menjar i resguardar-me del vent, trec els meus macarrons amb tomàquet i el Ruben els volia tastar...
I com vull aprovar, accepto i li deixo tastar, anem menjant, tots resguardats, veient França als nostres peus,
i rapidament en Vilella ens diu que hem de marxar, i jo pensant "merda, no em podré acabar els macarrons",
agafem tot i ens preparem per sortir del Puig Neulós i tornar a Cantallops, però no aniríem a tornar per on vam
anar, ni per on va anar l'altre grup, sinó que tornarem per Requesens.

13:34 Ens ajuntem tots, n'hi ha molta boira, els professors ens diuen que hem d'ajuntar-nos tots, i anar en bloc,
i veient-nos perquè ens podríem perdre per culpa de la boira, els professors es concentren molt més i ens van
guiant, anem baixant, de mica en mica, fins que estem a un punt on la boira ja ni es nota pràcticament, la cua,
es fa més grossa, i es trenca en dos, anem baixant, i un company, diu "on estan els de davant?", ens hem perdut
, baixem una mica més i intentem retrobar-nos, però res, l'Anna i en Xavi Casorrán es comunica amb l'altre grup,
i amb xiulets, i amb l'ajuda d'en Ruben què ens ve a buscar, retrobem el camí i tornem a veure a la resta del grup,
n'hi ha un petit riu que no es veia gaire per les fulles caduques, i alguns empanats, comencen a menjar-s'ho, un
altre, s'adona que hi havia un riu, i quan el va a saltar, es menja una roca, massa llest.

Ens parem 2-3 minuts, i continuem baixant, la gent es comença a descontrolar, n'hi havia tantes fulles, que ens
arribava als genolls, alguns es fiquen per dins, amaguen motxilles, i mentre ja n'hi havia menys, doncs la gent
es tornava a relaxar. Continuem baixant, alguns, i jo ens comencem a avorrir, a cansar-nos mentalment de baixar
, es feia tan pesat, en aquell moment firmava tornar a fer una altra vegada el Puig Neulós, quan ja quedava poc
per arribar-hi a Cantallops, un company es doblega el turmell i hem de parar, uns 5 minuts, ja només quedava
mitja hora perquè el bus arribés a Cantallops, ens comencem a afanyar fins que arribem al poble.

16:33 Veiem l'autobús, ens alegrem, ja amb ganes de tornar a casa. El conductor ens veu, i arranca el bus, i quan
el vol arrencar, s'apaga, o torna a intentar, i es torna a apagar, i així uns 4, 5, 6 cops. I diu "han de ser els injectors"
, ens seguem tots al costat d'un parc, descansem, mengem una mica, i esperem...

16:50 En Xavi Vilella el va ajudar, jo que sé fent en el motor, i en Xavi Casorrán es posa de conductor per accelerar
el bus i quan l'aconseguís arrencar, donar-li gas. Ho fan i surt, tothom s'alegra, ja amb ganes de tornar-hi a casa
, en Casorrán es motiva, i comença a donar-li gas, "que estarà pensant el conductor?" em vaig preguntar, mentre
em reia.

16:54 Estem tots al bus, i marxem. Em poso els auriculars, em començo apalancar, a cansar-me de tot el que hem
fet, quan pares és quan t'adones de tot allò que has fet i el cansament que provoca, mentre que penses
"doncs tampoc ha sigut per tant, no?"

18:05 Arribem a Roses, surto del bus i del primer que em recordo és de la maleïda Tramuntana.

José González.

dimarts, 23 de gener de 2018

Entrevista a un professor del cicle: Roger Pujol

Gener 2018

Roger Pujol

Professor de Conducció de grups a peu del CAFEMN i coordinador d'ensenyaments esportius (Vela i Salvament i socorrisme) a l'institut Illa de Rodes.


En acabar el batxillerat li va interessar en fer la carrera de l'inefc proposat per una amiga seva.
Allà va conèixer un amic seu que va ser 2on d'Espanya en campionats de culturisme,
gràcies a ell es va interessar al món de les peses i va començar a entrenar-se.
Veient resultats molt positius i ràpids es va enganxar a aquesta disciplina ja que per ell ja no li suposava cap esforç.
S'entrenava diàriament i seguia una dieta alimentària molt estricte a base de pollastre
bullit i verdures sense sal ni cap tipus d'espècies cosa que va ser molt dur per ell, però estava enganxat ja que veia que el seu cos es transformava molt ràpidament.
Ell diu que és un esport que ens tornem addictes perquè dona resultats visibles i evidents no com altres esports com córrer ja que no es veu una transformació visible...Mai ha pres hormones ni cap tipus de drogues però proteïnes, creatina i complements nutricionals sí.

Al principi li agradava la biologia però finalment es va animar a fer l'inefc ja que li agradava molt l'esport, al final de la carrera la cosa li va començar a avorrir una mica i va començar la carrera de fisio i tot seguit la de osteòpata. Cosa que li va permetre tenir molts de títols en pocs anys.
Al final dels seus estudis era professor pel matí i fisio per la tarda. Com que li agradava molt estudiar es va presentar a les oposicions per ser professor i les va aprovar. Als 25 anys va marxar a treballar a Mallorca durant 3 anys, com que volia tornar a Catalunya va fer demandes
per treballar a la província de Girona per estar a prop de la costa i de
les muntanyes, va tenir la seva plaça a Roses on encara hi treballa.
Al principi vivia a Garriguella fins al moment on la seva dona es va cansar de
viure allà i van decidir marxar a viure en un poble més gran i a prop de
Girona.  Avui en dia diu que hi viu molt bé a Celrà amb la seva família però l'únic pal és anar cada dia fins a Roses ja que és una hora en cotxe.

Amb el temps es va cansar de sempre fer esport en sala, estava cansat de
ser esclau de la seva pròpia imatge. Doncs gràcies als seus companys de
feina actuals va crear un equip de raids d’aventura i això el va permetre conèixer
altres esports a la natura com: escalada, btt, córrer per la muntanya... va
ser un gran canvi per ell ja que va passar del basquet a l’adolescència a
les peses i finalment a esports a la natura. En conclusió prefereix els
esports de muntanya que els esports nàutics que pràctica igualment com la
natació, el submarinisme i el windsurf... però es sent més a gust a la
muntanya.

Guillem Pieltain

Entrevista a un professor del cicle: Xavi Casorran

Gener 2018

Xavi Casorran

Professor de Conducció de grups en BTT i Seguretat i Supervivència del CAFEMN Illa de Rodes

(S- Sergio Garcia / X- Xavi Casorran)


S- ¿Siempre has querido dedicarte al deporte?
X- Si siempre, desde los 6 años que hago deporte.


S- ¿Cuáles han sido los deportes que más te han gustado?
X- Me han gustado todos, pero he hecho sobre todo waterpolo, Salvamento deportivo y triatlón, los deportes acuáticos son las que más me han gustado siempre (natación, waterpolo, salvamento, vela). También me gusta mucho ir en bici de carretera y de montaña, salir a correr y en invierno ir a esquiar.


S- ¿Es cierto que has estado preparándote para hacer una Ironman?
X- Si es cierto. Acabe el Ironman de Austria en 2015.


S- ¿Eso te ha supuesto un gran esfuerzo físico y psíquico?
X- Muchas horas de entreno y de preparación y luego durante la prueba,
además del gran esfuerzo físico también fue muy importante el esfuerzo
psíquico para aguantar el dolor y acabar la prueba.

S- ¿Para estas pruebas cuanto entrenabas al día?
X- Tuve un plan de entrenamiento, con un entrenador personal, y según la
semana entrenaba entre 15 y 24 horas.

S- ¿En ese momento estabas sólo dedicado a preparar esa prueba?
X- No, también trabajaba en el instituto. Cualquier hora que podía cogía
la bici y me iba a Sant Pere De Roda o al Pic De L'Aliga corriendo.
Los miércoles por la tarde hicimos un grupo con vosotros, los alumnos, y a
las 13:30 íbamos a correr 1 hora por la montaña. Las tiradas largas
corriendo o en bici las hacía los fines de semana.

S- ¿Puedes mencionarnos algún fracaso que has tenido en el deporte?
X- En el deporte he tenido unos cuantos. Bueno con 20 años entrenaba mucho
y yo quería haber llegado más arriba. Y luego en waterpolo a los 16 años un
entrenador me dijo que tenía muy mala visión de juego y aunque entrenaba
mucho no iba a jugar muchos partidos, al final me di cuenta que los
deportes de equipo no eran para mí, continué haciendo salvamento y en el
año 1990 empecé a hacer triatlón.

S- ¿Ya tenías claro que serias profesor de educación física?
X- Profesor en un instituto, no. Yo tenía claro que me iba a dedicar
profesionalmente al deporte. Antes de empezar INEF era profesor de natación
y de actividades extraescolares en invierno y instructor de vela en verano,
empecé a los 15 años a trabajar como voluntario de monitor de colonias.
Pero, cuando acabé INEF de repente pensé que todavía no estaba preparado
para ser profesor en un instituto.
La responsabilidad de ser profesor es muy alta y en ese momento no lo tenía
claro.

S- ¿Y cómo es que al final te decantaste por ser profesor de instituto?
X- Luego he estado muchos años dedicado a la empresa privada en el mundo de
la náutica las circunstancias de la vida me hicieron entrar en la docencia,
en la secundaria obligatoria, y luego el ciclo del CAFEMN ... ¡Y me
encantó! Hace ya más de 10 años y siempre en todos los centros que he
estado he tenido cerca buenos compañeros, ahora estoy contento.

S- ¿Entonces estas muy a gusto dónde estás?
X- Super contento. No lo cambiaría por nada.

S- ¿O sea que el deporte es tu pasión?
X- Si totalmente. El deporte es mi pasión desde los 6 años que mis padres
me pusieron en una escuela deportiva porque no comía bien.

S- Y la última pregunta... ¿Cómo es tener a tu hijo como alumno?
X- Tiene sus momentos, son más difíciles en casa que en el instituto. En el
instituto estamos todos más en un entorno de alumnos y con todos los
profesores, en cambio en casa que estas de padre, pero también sabes lo que
piden los profesores a los alumnos, es más difícil. Pero estamos
sorprendentemente bien.

diumenge, 7 de gener de 2018

Ruta final trimestre a PEU: Mare de Déu del Mon.

Divendres 22 de desembre

Aquest divendres a les 8:20 ens va passar a recollir el bus a Figueres i ens va portar fins a Beuda, un poble situat a la comarca de La Garrotxa.

Quan vam arribar a Beuda vam anar cap a una plaça on vam esmorzar. A l'acabar d'esmorzar vam començar la cursa d'orientació individual: els professors ens donaven un mapa on hi havia indicades les balises que havíem de marcar i cada minut sortia una persona per evitar que féssim la cursa junts. Teníem 1 hora per marcar totes les possibles, evitant marcar balises falses ja que descompten punts.

A l'acabar la cursa d'orientació ens vam separar en els grups A i B. Vam fer parelles dins del grup, ja que durant un tram cada parella feia un guiatge intentant seguir correctament el camí que assenyalava el mapa que ens havien donat. Cada grup va pujar per un lloc diferent. Quan ja portàvem una mica més de la meitat de la ruta els dos grups ens trobàvem al Monestir de Sant Llorenç de Sous. Allà vam fer una petita paradeta per menjar, agafar forces i acabar de pujar fins al cim.

En uns 20 minuts ja érem al cim. Feia molta fred i vent. Allà vam trobar el Santuari de la Mare de Déu del Mont. Tenia unes vistes espectaculars i una estàtua d'en Jacint Verdaguer. Aquesta estàtua es troba allà ja que l'any 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada a Mare de Déu del Mont i allà va trobar el mirador que buscava per contemplar el Canigó i tranquil·litat per escriure. Durant la seva estada allà va escriure el poema “Canigó”, un dels poemes més importants de Catalunya. Al cim vam dinar i vam tenir temps per contemplar les vistes des de les quals podíem veure Roses, el Canigó nevat i la Garrotxa entre d'altres.

Quan tothom va acabar de dinar vam baixar fins a Sant Llorenç de Sous. Allà ens vam tornar a separar en els grups, però vam baixar per camins diferents ja que els del A  van baixar per on van pujar els del grup B i viceversa. Jo era del grup B i a mitja baixada vam visitar el “Catellot”, que era un castell Romànic creat el segle XI. Allà ens vam fer una foto ràpida i vam seguir baixant.



Martí Pagès


Ruta final primer trimestre BTT: Cap de Creus.

Dimarts 19 desembre.

Avui ha sigut un dia especial.Tocava ruta en btt de tot el dia sencer. Ens hem ajuntat les dues classes i hem fet una ruta en btt tots plegats pel Cap de Creus i els seus corriols.


En arribar a l’institut hem deixat totes les bicis al pati. Hem entrat a classe i ens han explicat com seria la ruta que estàvem apunt de realitzar, en acabar això, hem baixat al pati i hem agafat les bicis. Feia una mica de fred, per tant hem hagut d’anar abrigats al principi i desprès de fer un parell de voltes d’escalfament al circuit, hem hagut de regular la roba que portàvem posada. Ens han separat en dos grups fins arribar al començament de la primera pujada forta on hem hagut de regular bé l’esforç perquè encara en quedava molta ruta per davant. Acabada la pujada, ens em reagrupat i ens han tornat a separar en dos grups, uns tenien l’opció de fer un corriol bastant complicat la qual cosa han hagut de sortir abans i a un ritme més elevat, la resta hem seguit pujant fins arribar a un planer on hem pogut parar a esmorzar mentre esperàvem als companys que faltaven per pujar. Hem seguit la ruta per un camí bastant planer fins arribar a un trencant a la carretera on hi havia una professora ambla furgoneta, allà ens hem reagrupat els dos grups i hem hagut de deixar a dos companys perquè no podien seguir. Hem tornat a fer dos grups, on també teníem l’opció de fer un altre corriol però això implicava anar a un ritme mes elevat, la resta hem seguit pujant poc a poc. Al arribar al final de la pujada, hem tornat a reagrupar els dos grups, aquest moment ha sigut quan hem aprofitat per abrigar-nos, i menjar una mica perquè tot seguit havíem de fer un corriol (obligatori per tots) bastant llarg. Al acabar-lo hem tingut l’opció de pujar a peu a veure unes mines de ferro i hem aprofitat per menjar. Tot seguit, em continuat pedalant fins arribar a Cadaqués. Allà hem tingut mitja hora per dinar i descansar perquè encara ens quedava una pujada una mica dura, però amb el cansanci, ens ha estat mes complicada. Aquí ha sigut on s’ha començat a veure el companyerisme, ja que molts dels que van mes bé físicament han estat ajudant al que els hi costava més. Al final de la pujada ha vingut una baixada per pista, mentre baixava he vist que hi havia un company estirat al mig i amb la bici a l’altre banda, juntament amb uns quants més que l’estaven ajudant. Hem esperat a que arribés algun professor a ajudar-lo, hem acabat la baixada i una petita pujada, al final d’aquesta hem fet una parada per reagrupar. Hem estat bastant estona allà esperant a que arribessin els bombers i l’ambulància a ajudar al noi que havia caigut. Hem seguit baixant fins Cala Montjoi on hem tornat a remuntar una pujada que ja havíem fet mes d’un cop. Hem tornat a parar per reagrupar a prop del dolmen de la Cobertella i hem finalitzat la ruta baixant fins l’institut.

La ruta ha estat molt bé, l’únic inconvenient ha estat el temps, que hem trigat bastant mes tard del que estava planejat. Tot pels imprevistos que han passat com la forta caiguda que ha acabat amb un company a l’hospital o les 28 punxades que hi han hagut durant la ruta.

Ariadna Godoy