diumenge, 26 de novembre del 2017

Tarteres i grimpada


Dijous 23 de novembre.

Era un dia especial, diferent als altres dijous, ja que avui per la meva part anava a fer dues coses noves que jo mai havia fet. Abans de tot com cada dijous, vam començar amb les dues hores de seguretat i supervivència. En aquells moments jo estava nerviós i amb ganes d’anar a fer-ho. A l’última hora de seguretat i supervivència ens van fer una petita explicació d’on aniríem i com s’havia de fer la tartera i la grimpada per tenir una petita idea per a quan arribem allà.
Acabats d’esmorzar i haver agafat forces, tots vàrem agafar un casc per precaució per si ens quèiem o quan grimpàvem ens caigués una pedra, etc.
Vàrem sortir de l’institut guiats per dos companys, direcció a les tarteres a la zona de la serra de Rodes. Un cop allà, el professors ens varen fer una demostració per saber com baixar, a continuació varem anar baixant d’un en un, uns 25 metres avall. El professor ens esperava al final on ell ens anava guiant i donant ordres per on baixar. Jo estava nerviós, perquè el terreny era pedregós i relliscava molt depenen on passessis i s’havia de baixar ràpid i jo em veia al terra. Finalment ho vaig poder superar sense cap problema. Desprès pujant més a munt ens varen portar a una segona tartera, on era més difícil ja que la pendent era més forta i costava més baixar-la, però tots la vam superar sense cap problema, tot i que jo, al ultim tram em vaig xocar contra una pedra, però no va ser res.
Va ser mol divertit poder fer aquesta experiència nova. Un cop fet les tarteres, ens vam dirigir direcció al Puig dels Queralbs, on abans de pujar al cim, vam grimpar. A mi em va agradar molt, tot i que era alt i jo tinc vertigen em va agradar fer-ho. Vam grimpar en quatre trams, on algun tram era més fàcil que altres. Finalment superat la grimpada varem aconseguir arribar al cim (Puig dels Queralbs). En allà vam carregar forces i ens vam fer algunes fotos per recordar a quest gran moment. Finalment per acabar vàrem baixar per la cara Nord de la Serra de Rodes fins arribar a l’institut
Adri Sánchez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada