diumenge, 26 de novembre de 2017

Tarteres i grimpada


Dijous 23 de novembre.

Era un dia especial, diferent als altres dijous, ja que avui per la meva part anava a fer dues coses noves que jo mai havia fet. Abans de tot com cada dijous, vam començar amb les dues hores de seguretat i supervivència. En aquells moments jo estava nerviós i amb ganes d’anar a fer-ho. A l’última hora de seguretat i supervivència ens van fer una petita explicació d’on aniríem i com s’havia de fer la tartera i la grimpada per tenir una petita idea per a quan arribem allà.
Acabats d’esmorzar i haver agafat forces, tots vàrem agafar un casc per precaució per si ens quèiem o quan grimpàvem ens caigués una pedra, etc.
Vàrem sortir de l’institut guiats per dos companys, direcció a les tarteres a la zona de la serra de Rodes. Un cop allà, el professors ens varen fer una demostració per saber com baixar, a continuació varem anar baixant d’un en un, uns 25 metres avall. El professor ens esperava al final on ell ens anava guiant i donant ordres per on baixar. Jo estava nerviós, perquè el terreny era pedregós i relliscava molt depenen on passessis i s’havia de baixar ràpid i jo em veia al terra. Finalment ho vaig poder superar sense cap problema. Desprès pujant més a munt ens varen portar a una segona tartera, on era més difícil ja que la pendent era més forta i costava més baixar-la, però tots la vam superar sense cap problema, tot i que jo, al ultim tram em vaig xocar contra una pedra, però no va ser res.
Va ser mol divertit poder fer aquesta experiència nova. Un cop fet les tarteres, ens vam dirigir direcció al Puig dels Queralbs, on abans de pujar al cim, vam grimpar. A mi em va agradar molt, tot i que era alt i jo tinc vertigen em va agradar fer-ho. Vam grimpar en quatre trams, on algun tram era més fàcil que altres. Finalment superat la grimpada varem aconseguir arribar al cim (Puig dels Queralbs). En allà vam carregar forces i ens vam fer algunes fotos per recordar a quest gran moment. Finalment per acabar vàrem baixar per la cara Nord de la Serra de Rodes fins arribar a l’institut
Adri Sánchez

Cursa Orientació

Dimarts 21 de novembre


El Dimarts 21 vam anar a la Bassa d’ en Coll, a fer una cursa d’ orientació. La sortida va ser a l’ institut,vam anar caminant fins a la Bassa d’ en Coll,quan vam arribar en Xavi i en Roger: ens van explicar totes les normes de la cursa d’ orientació.Com per exemple: si arribàvem un minut tard de l’ hora que ens havien dit que teníem que arribar ens restaven tres punts,no explico mes normes perquè sinó es fera molt llarg. Vam començar per ordre de llista, el primer vaig ser jo per mala sort, desprès d’ aquí un rato va sortir el segon/a i així seguidament fins l’ últim de la llista. Jo vaig acabar el primer, i em va anar molt malament la cursa d’ orientació, vaig tenir molt mala sort perquè estava a prop de la fita però no la trobava,(vaig fer molt mala puntuació).Desprès de mi va arribar la segon/a,tercer/a  i així seguidament fins arribar a l’ últim de la llista. Quan van arribar tots els de la classe,en Xavi va dir les puntuacions de tots els alumnes en veu alta i a mi quan va dir la meva puntuació em va fer una mica de vergonya. Mes tard ja tornàvem a l’ institut. Quan vam arribar vam agafar les coses i ja tots vam marxar a casa.

Xavi Barrientos

VIDEO DELS 10 ANYS DEL CAFEMN



Aquí us deixo l'enllaç amb el video recopilatori dels 10 anys del CAFEMN.

                                             https://vimeo.com/244493796




dimarts, 21 de novembre de 2017

Una setmana vivint el CAFEMN

Dilluns, 13 de novembre

El dilluns 13 va ser un dia de teoria amb classes de discapacitats en la qual vam intentar posant-se en la pell de la gent amb paraplegia i ens vam donar conta de una petita part de lo que aquesta gent te que viure cada dia i lo que tenen que fer per poder tenir una vida normal

Dimarts, 14 de novembre

El dimarts 14 vam anar al Puigsacalm que és una muntanya de 1.515 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas a la Garrotxa. És el punt més alt de la Serralada Transversal, una muntanya emblemàtica, amb unes excel·lents vistes als cims i les serres del Principat.

 Vam arribar a les proximitats de la muntanya a las 9 i mitja, allà ens vam dividir en dos grups els quals els vam fer depenguem del tipus de pujada que volia fer la gent. Una era més metres de distancia però el desnivell no et venia tan de cop i en el altre la distancia era mes curta i amb una pujada més constant fins al punt de tenir que grimpar en varies vegades. Quan vam arribar al Puigsacalm vam menjar i vam tornar seguint un altre camí fins arribar al autobús.

Quan arribàvem alguns punts ens donaven dades del lloc on ens trobàvem ja sigues altura, el desnivell i el temps amb el que vam arribar per tal de presentar una ressenya a la propera classe de conducció de grups a peu.

Dimecres, 15 de novembre

Els dimecres anem a la Hípica Aiguamolls (el meu dia favorit), allà ens ensenyen a com tractar be els cavalls, mantenir les seves quadres netes i amb menja, aprenem la teoria i a muntar.
Aquest dimecres ens van ensenyar a donar corda al cavall, que es tracta de que amb un cavall, una canya (una fusta llarga), i anar a un tancat amb forma circular. Després amb la canya ens encarreguem de que el cavall entreni o mantingui la forma si aquell cavall no es muntat. Després netegem al cavall i l'alimentem bé.
També aquest dimecres ha estat la primera caiguda.

Dijous, 16 de novembre

El dijous vam començar amb una hora en la qual ens van ensenyar a fer rumbs amb una brúixola de la forma correcta. Després vam sortir per anar a escalar a Palau, després de una hora caminant vam arribar al costat de la zona on ens esperava en Xavi el professor de conducció a peu amb tot el material.
Quan ens van acabar d’explicar com escalar ens vam dirigir cap a la zona de escalada que estava a uns minuts. Després de que en Xavi ens prepararà la zona vam començar a escalar.

Allà vaig passar un dels moments en el que ho he passat pitjor del cicle ja que tinc vertigen, però amb l'ajut dels meus companys vaig ser capaç d'arribar a gaudir del moment.
  
Divendres, 17 de novembre

El divendres ja sol ser un dia mes tranquil, en el qual fem teoria, AGE i FOL, i també fem una de les coses més interesants que per mi es dinàmica de grups, en aquestes hores fem una activitat que es diu el minut de gloria  en al qual una persona parla davant de tots, en aquest minut pots parlar de lo que vulguis i amb va tocar a mi, jo vaig parlar per que tinc vertigen i la classe em va recolzar molt.
Això és una setmana dins el Cafemn del Ins Illa de Rodes !!!!

Gabriel Diaz

dilluns, 20 de novembre de 2017

Puigsacalm

Dimarts 14 de novembre


Dimarts era un dia el qual feia bastanta fred, però tot i així els professors van decidir fer la ruta, a mi personalment em feia una mica de mandra sortir aquell dia però igualment vaig anar cap al bus a les 8:00 del matí amb esperances de passar un molt bon dia.

De Roses ens vam dirigir cap Figueres, a buscar els alumnes que són d’allà, un cop pujats al autocar vam anar en direcció a Joanetes, un petit poble de la Garrotxa.

Al arribar allà en Xavi Vilella ens va explicar la ruta i va dir que féssim dos grups, un grup que eren els que tenien por a les altures (jo un d’ells) i l’altre que no, que havien d’agafar un casc per grimpar. Al sentir que havíem de grimpar se’m van treure totes les ganes de seguir amb la ruta, ja que amb això sóc una mica cagat. Després va seguir explicant però jo no em vaig assabentar de res ja que vaig veure la cara d’emoció que posava en Ruben al amenaçar a un gos que hi havia en una casa bordant.

Quan va acabar d’explicar en Xavi vam començar la ruta, a cada grup sempre havia d’haver-hi dues persones guiant i vaig fer-ho dels primers juntament amb en José per no haver-ho de fer quan estiguéssim cansats.

Just al acabar el nostre guiatge ens vam trobar amb l’altre grup, vam esmorzar i vam seguir amb el nostre trajecte.
L’altre grup es va dirigir cap a la grimpada més vertical de mentre que nosaltres anàvem a una més suau, que al veure com era, no ho definiria com a suau...
Però era o pujar ràpid o lent i cagat de por.

Al començar a pujar vaig veure que hi havia més d’una paret per grimpar però vaig deixar endarrere les pors i vaig passar-m’ho molt bé, em va agradar molt.

Després de la grimpada venia un tros una mica dur però al poc temps ens vam trobar l’altre grup i ens vam dirigir cap a Puigsacalm, allà vam dinar i vam baixar per l’altre costat.

Mentre baixàvem anava parlant amb els meus companys i se’m va passar el temps súper ràpid.

Joel Fuentes


dissabte, 11 de novembre de 2017

TROBADA 10è ANIVERSARI CAFEMN ILLA DE RODES

Diumenge 19 de novembre

A les 10:00 del matí a l'institut Illa de Rodes.

Tots els alumnes, ex-alumnes i les seves parelles i famílies esteu convidats/dades.

Fotos, abraçades i alguns parlaments...

Pugem al Pic de l'Àliga a peu per recordar vells temps!!!!

Aperitiu i begudes a la tornada a l'institut.

Aquí teniu enllaç al video amb les fotos del 10 anys de CAFEMN: 

                                              https://vimeo.com/244493796




BTT ruta 4 Puig Alt i Cap Norfeu

Dimarts 7 de novembre

28 km. 800m desnivell.
Era una ruta de aproximadament 3 hores però amb molt desnivell. El nostre primer objectiu era arribar al Puig Alt, fins arribar-hi hi havien 475m de desnivell, mes de la meitat del total de la ruta.
Vàrem sortir de Roses amb un dia esplèndid per fer una ruta en BTT vam travessar Roses fins arribar a la carretera de Cala Montjoi, allà començava la pujada, era tot pujada continua fins arribar al Puig Alt, aquesta carretera ja la coneixíem de la ruta 2 i no hi passen gaires cotxes.

Va arribar un moment que vam agafar un trencant que quedava a la esquerra de la carretera, era un camí de terra, aquí ja ens començava tocar una mica més el vent i vulguis o no encara costava una mica més pujar. Però el grup, estava separat en quatre grups més de sis, la intenció de aquests grups era ajudar-nos entre nosaltres i donar-nos ànims si a algú li costava una mica mes. Era la primera ruta que utilitzàvem aquests grups i crec que va molt be, perquè l’objectiu es arribar tot el grup a dalt, a mort amb els companys.
Quan vam arribar a dalt al Puig Alt ens vam abrigar perquè tocava molt el vent i hi feia molta fred, allà vam menjar i beure una mica per recuperar forces després de la pujada seguida de 475m que hi havia del institut fins al Puig Alt.
Vàrem baixar del Puig Alt fins arribar a unes coves on teníem el pas prohibit perquè el Cap de Creus esta protegit. Era una baixada força vertical amb moltes pedres i havies de anar amb molt de compte per no caure ja que baixaves a molta velocitat, però va ser una passada. Abans de arribar a les coves vam haver de passar per un corriol que anava de mes ample a mes estret, fins i tot va haver-hi un tall que el vam haver de fer a peu. Hi havia unes vistes molt maques... on es veia com el Cap Norfeu entrava al mar.

Des de la cova vam haver de baixar una mica mes fins a la platja Montjoi, molt reconeguda per l’antic restaurant de El Bulli i actualment amb molta polèmica a sobre.
Ja només ens quedava pujar una mica més per la carretera Montjoi i baixar la mateixa mes o menys amb 300m de desnivell. Baixant-la vam fer una mini aturada on els que volguessin podien fer un corriol d’uns 500m de baixada amb esglaons i moltes pedres.
Per acabar vam entrar a Roses en grup i el vam travessar fins arribar a l’institut.
Durant TOTA la ruta vam mantenir els quatre grups i la majoria del temps anàvem lliure, nomes en la baixada que havíem de anar amb fila de un, evidentment.
Va ser una ruta d’un nivell físic bastant alt, però tècnic baix ja que tot l’ estona anàvem per carretera i per pistes de terra amplies i segures, una ruta molt xula!

Nil Isern


Escalada en roca

Dimarts 7 de novembre




















El dia d’escalada no va començar pas bé la veritat ja que arribem a classe i lo primer que ens van dir va ser; “-Avui pot ser que no es faci l’escalada degut al vent i al fred”. En aquell moment van començar las cares de ràbia, total que vam seguir fent classe i els professors  tenien una alternativa, (Fer una cursa de orientació). Mentre fèiem classe de Conducció a Peu jo la veritat es que m’estava dormint una miqueta, fins ara mai m’havia passat perquè sempre que en Ruben parla estem quasi tots molt atents, però aquell dia tenia tantes ganes de fer escalada que no feia cas a lo demés.
De sobte entra en Xavi i diu... : “-Al final que farem escalada, perquè ha millorat el temps i ha pujat una mica més la temperatura”. En aquell moment se’m va posar una cara de felicitat , com quan li dons una chuche en algun nen de 7 anys. Bé vam seguir amb la classe del Ruben fins a les 10:00, vam esmorzar i a les 10:30 vam anar a classe per repassar material que farem servir vam sortir mes o menys per les 11:00 i vam arribar a una muntanya al costat de Palau en uns trenta o quaranta-cinc minuts  aproximadament. Allà ens esperava en Vilella amb el material necessari per poder fer escalada. (peus de gat,gris-gris,cordes dinàmiques , itineraris etc…).




Al acabar de presentar el material vam començar a caminar uns 300 metres aproximadament que pel nostre cos va ser “Pan comido”. Un cop situats en el punt que ens interessava, el Roger i el Vilella ens van començar a explicar i ensenyar com es munta tot. En Aquell moment es podien observar bastantes cares molt diferents les unes de les altres, algunes eren de por i nervis algunes com la meva de eufòria i impaciència per escalar aquella muntanya, cal dir que una cara que teníem en comú era la de màxima sorpresa i màxim respecte i molt “flipats” tots amb lo que feia en Xavi Vilella quan pujava ell per totes les vies per posar les cordes i assegurar-les.
Bé doncs un cop instal·lat tot i après mes o menys tot de lo que calia fer tant per pujar com per assegurar el company , va començar a pujar uns quants, jo vaig ser un dels primers en pujar. Em va agradar molt i a la majoria dels companys també, quan ja ho fem fet tots ja era més o menys hora de recollir i em va tocar assegurar al Roger per pujar a desmuntar la via, en aquell moment estaven quasi tots bastant cansats, un cop acabat tot vam arribar al insti, vam endreçar tot el material individual(Arnès i casc) i tots cap a casa.
La veritat és que ha sigut una experiència molt “chula” i que m’agradaria repetir més cops.

La Escalada fins ara ha sigut una de les activitats que més m’ha agradat i crec que coincideixo amb tots els companys de classe.

Abdel Fallaqy

diumenge, 5 de novembre de 2017

Descens en ràppel!!!!


Dijous 2 de novembre


Va començar el dia com qualsevol altre dijous amb la classe de seguretat i supervivència, però vam sortir mitja hora abans al pati. A les 9:30 mentre esmorzàvem ja es començaven a notar els nervis entre els companys i a mida que s’anava apropant l’hora de tornar a l’institut, anaven augmentant. A les 10:00 en Roger i en Xavi ens van fer anar a buscar un arnés i un casc; els professors i el material serien els quatre elements principals per ajudar-nos a fer l’activitat. Tan aviat com ho vam tenir tot preparat, vam sortir de l’institut guiats per dos companys en direcció la zona dels dòlmens dels grecs. Un cop allà, els professors ens van portar al penya-segat (d’entre 20-25 metres d’altura) on portaríem a terme la classe de ràpel.
Al arribar, els nervis van incrementar al veure la impressió que feia estar a aquella altura. Abans de començar l’acció, ens van fer una classe de seguretat en aquests tipus de situacions i ens van ensenyar com hauríem de muntar un ràpel quan fóssim guies per tal que fos el màxim segur possible. Un cop acabada la classe teòrica, va començar la pràctica i el primer alumne que es va atrevir a baixar va ser l’Ivan, mentre la cara de preocupació dels companys cada cop era més gran. Ho vam anar fent un a un i podies triar el costat pel qual fer-ho, un era més tècnic i per l’altre podies baixar més ràpid. Un cop a baix, havies d’aguantar al teu company per ajudar-lo si hi havia algun problema en la seva baixada. Al acabar la baixada, la majoria teníem ganes de repetir i ens van deixar tornar a fer-ho. Quan ja ho havíem tornat a fer tots i ja estàvem tots relaxats, vam tornar cap a l’institut. Vam arribar a l’institut cap a les 15:00 i vam deixar el material que ens havien donat (arnés i casc) i vam anar cap a classe on vam fer un feedback de l’activitat i després vam marxar cap a casa.

En resum, tot i la impressió que fa trobar-se a aquella altura, va ser un dia genial, on tot i els nervis vam poder gaudir molt. Sens dubte, per repetir!

Marc Torres