dissabte, 11 de novembre de 2017

TROBADA 10è ANIVERSARI CAFEMN ILLA DE RODES

Diumenge 19 de novembre

A les 10:00 del matí a l'institut Illa de Rodes.

Tots els alumnes, ex-alumnes i les seves parelles i famílies esteu convidats/dades.

Fotos, abraçades i alguns parlaments...

Pujarem al Pic de l'Àliga a peu per recordar vells temps!!!!

Aperitiu i begudes a la tornada a l'institut.




BTT ruta 4 Puig Alt i Cap Norfeu

Dimarts 7 de novembre

28 km. 800m desnivell.
Era una ruta de aproximadament 3 hores però amb molt desnivell. El nostre primer objectiu era arribar al Puig Alt, fins arribar-hi hi havien 475m de desnivell, mes de la meitat del total de la ruta.
Vàrem sortir de Roses amb un dia esplèndid per fer una ruta en BTT vam travessar Roses fins arribar a la carretera de Cala Montjoi, allà començava la pujada, era tot pujada continua fins arribar al Puig Alt, aquesta carretera ja la coneixíem de la ruta 2 i no hi passen gaires cotxes.

Va arribar un moment que vam agafar un trencant que quedava a la esquerra de la carretera, era un camí de terra, aquí ja ens començava tocar una mica més el vent i vulguis o no encara costava una mica més pujar. Però el grup, estava separat en quatre grups més de sis, la intenció de aquests grups era ajudar-nos entre nosaltres i donar-nos ànims si a algú li costava una mica mes. Era la primera ruta que utilitzàvem aquests grups i crec que va molt be, perquè l’objectiu es arribar tot el grup a dalt, a mort amb els companys.
Quan vam arribar a dalt al Puig Alt ens vam abrigar perquè tocava molt el vent i hi feia molta fred, allà vam menjar i beure una mica per recuperar forces després de la pujada seguida de 475m que hi havia del institut fins al Puig Alt.
Vàrem baixar del Puig Alt fins arribar a unes coves on teníem el pas prohibit perquè el Cap de Creus esta protegit. Era una baixada força vertical amb moltes pedres i havies de anar amb molt de compte per no caure ja que baixaves a molta velocitat, però va ser una passada. Abans de arribar a les coves vam haver de passar per un corriol que anava de mes ample a mes estret, fins i tot va haver-hi un tall que el vam haver de fer a peu. Hi havia unes vistes molt maques... on es veia com el Cap Norfeu entrava al mar.

Des de la cova vam haver de baixar una mica mes fins a la platja Montjoi, molt reconeguda per l’antic restaurant de El Bulli i actualment amb molta polèmica a sobre.
Ja només ens quedava pujar una mica més per la carretera Montjoi i baixar la mateixa mes o menys amb 300m de desnivell. Baixant-la vam fer una mini aturada on els que volguessin podien fer un corriol d’uns 500m de baixada amb esglaons i moltes pedres.
Per acabar vam entrar a Roses en grup i el vam travessar fins arribar a l’institut.
Durant TOTA la ruta vam mantenir els quatre grups i la majoria del temps anàvem lliure, nomes en la baixada que havíem de anar amb fila de un, evidentment.
Va ser una ruta d’un nivell físic bastant alt, però tècnic baix ja que tot l’ estona anàvem per carretera i per pistes de terra amplies i segures, una ruta molt xula!

Nil Isern


Escalada en roca

Dimarts 7 de novembre




















El dia d’escalada no va començar pas bé la veritat ja que arribem a classe i lo primer que ens van dir va ser; “-Avui pot ser que no es faci l’escalada degut al vent i al fred”. En aquell moment van començar las cares de ràbia, total que vam seguir fent classe i els professors  tenien una alternativa, (Fer una cursa de orientació). Mentre fèiem classe de Conducció a Peu jo la veritat es que m’estava dormint una miqueta, fins ara mai m’havia passat perquè sempre que en Ruben parla estem quasi tots molt atents, però aquell dia tenia tantes ganes de fer escalada que no feia cas a lo demés.
De sobte entra en Xavi i diu... : “-Al final que farem escalada, perquè ha millorat el temps i ha pujat una mica més la temperatura”. En aquell moment se’m va posar una cara de felicitat , com quan li dons una chuche en algun nen de 7 anys. Bé vam seguir amb la classe del Ruben fins a les 10:00, vam esmorzar i a les 10:30 vam anar a classe per repassar material que farem servir vam sortir mes o menys per les 11:00 i vam arribar a una muntanya al costat de Palau en uns trenta o quaranta-cinc minuts  aproximadament. Allà ens esperava en Vilella amb el material necessari per poder fer escalada. (peus de gat,gris-gris,cordes dinàmiques , itineraris etc…).




Al acabar de presentar el material vam començar a caminar uns 300 metres aproximadament que pel nostre cos va ser “Pan comido”. Un cop situats en el punt que ens interessava, el Roger i el Vilella ens van començar a explicar i ensenyar com es munta tot. En Aquell moment es podien observar bastantes cares molt diferents les unes de les altres, algunes eren de por i nervis algunes com la meva de eufòria i impaciència per escalar aquella muntanya, cal dir que una cara que teníem en comú era la de màxima sorpresa i màxim respecte i molt “flipats” tots amb lo que feia en Xavi Vilella quan pujava ell per totes les vies per posar les cordes i assegurar-les.
Bé doncs un cop instal·lat tot i après mes o menys tot de lo que calia fer tant per pujar com per assegurar el company , va començar a pujar uns quants, jo vaig ser un dels primers en pujar. Em va agradar molt i a la majoria dels companys també, quan ja ho fem fet tots ja era més o menys hora de recollir i em va tocar assegurar al Roger per pujar a desmuntar la via, en aquell moment estaven quasi tots bastant cansats, un cop acabat tot vam arribar al insti, vam endreçar tot el material individual(Arnès i casc) i tots cap a casa.
La veritat és que ha sigut una experiència molt “chula” i que m’agradaria repetir més cops.

La Escalada fins ara ha sigut una de les activitats que més m’ha agradat i crec que coincideixo amb tots els companys de classe.

Abdel Fallaqy

diumenge, 5 de novembre de 2017

Descens en ràppel!!!!


Dijous 2 de novembre


Va començar el dia com qualsevol altre dijous amb la classe de seguretat i supervivència, però vam sortir mitja hora abans al pati. A les 9:30 mentre esmorzàvem ja es començaven a notar els nervis entre els companys i a mida que s’anava apropant l’hora de tornar a l’institut, anaven augmentant. A les 10:00 en Roger i en Xavi ens van fer anar a buscar un arnés i un casc; els professors i el material serien els quatre elements principals per ajudar-nos a fer l’activitat. Tan aviat com ho vam tenir tot preparat, vam sortir de l’institut guiats per dos companys en direcció la zona dels dòlmens dels grecs. Un cop allà, els professors ens van portar al penya-segat (d’entre 20-25 metres d’altura) on portaríem a terme la classe de ràpel.
Al arribar, els nervis van incrementar al veure la impressió que feia estar a aquella altura. Abans de començar l’acció, ens van fer una classe de seguretat en aquests tipus de situacions i ens van ensenyar com hauríem de muntar un ràpel quan fóssim guies per tal que fos el màxim segur possible. Un cop acabada la classe teòrica, va començar la pràctica i el primer alumne que es va atrevir a baixar va ser l’Ivan, mentre la cara de preocupació dels companys cada cop era més gran. Ho vam anar fent un a un i podies triar el costat pel qual fer-ho, un era més tècnic i per l’altre podies baixar més ràpid. Un cop a baix, havies d’aguantar al teu company per ajudar-lo si hi havia algun problema en la seva baixada. Al acabar la baixada, la majoria teníem ganes de repetir i ens van deixar tornar a fer-ho. Quan ja ho havíem tornat a fer tots i ja estàvem tots relaxats, vam tornar cap a l’institut. Vam arribar a l’institut cap a les 15:00 i vam deixar el material que ens havien donat (arnés i casc) i vam anar cap a classe on vam fer un feedback de l’activitat i després vam marxar cap a casa.

En resum, tot i la impressió que fa trobar-se a aquella altura, va ser un dia genial, on tot i els nervis vam poder gaudir molt. Sens dubte, per repetir!

Marc Torres