diumenge, 15 d’octubre de 2017

Iniciació a la vela lleugera

Dilluns 9 octubre

Dilluns vam fer classe les dues primeres hores. A l'hora del pati ens desplacem ja per tercer cop cap al GEN Roses, allà és on fem la vela i windsurf.

Vàrem fer la tercera classe de vela el meu grup i l'altre grup va fer la tercera classe de windsurf, és la última classe de formació de cada modalitat, perquè dilluns que ve fem canvi i jo i el meu grup farem windsurf i els altres faran vela.

Vam agafar un RAQUERO, que és un vaixell de 6 persones i és molt estable. Després vam agafar 4 RS que són vaixells de 2 persones i ja són menys estables, i un PICO que es un vaixell individual i molt inestable.

Els vam muntar tots sis vaixell, i llavors els baixem per la rampa per entrar-los al aigua. A partir d'allà en Jon, el monitor de vela, va agafar una Zodiac i va anar a posar dues bolles. Entre les dues bolles, havíem de fer vuits, fent virades i no trabujades.

La meva opinió, sobre aquestes tres sessions i la meva sensació amb el vaixell de vela, ha estat molt bona m'ha agradat això de navegar amb un vaixell, el que més m'ha agradat ha estat el RS amb parelles, perquè es crea un vincle molt fort de companyerisme i ajuda en tot moment.



Ivan Castro

Iniciació al socorrisme aquàtic

Dilluns 9 octubre



Iniciació al socorrisme aquàtic és una de les matèries que més m’agraden del CAFEMN ,
perquè m’ajuda a concentrar-me , també la professora que tenim, l’Eva,
ens ho explica tot molt be i és molt pacient amb nosaltres això fa que aprenguem molt.

Ara explicaré que hem fet en la sessió d’avui.

Hem practicat diferents tipus de remolc:

Remolc clatell front: consisteix en agafar a la persona per el front i el clatell i portar-la.
Remolc amb persones conscients :Li poses els teus braços per sota de les seves aixelles .
Remolc del mentó: El portes amb una ma al mentó i amb l’altra nedes .
Remolc d’ aixelles amb 2 persones: Un l’ agafa per les aixelles i el altre es posa els peus
de la víctima al coll.
Remolc amb el braç doblegat: El auxiliar ha de estar amb el braç doblegat ,a l’esquena i el socorrista el porta amb una ma al mentó i l’ altra a l’esquena del auxiliat.

I desprès hem acabat la sessió amb:.

.Piscina amb suros als braços i peus de braça


.Apnea  


Dani Gómez

diumenge, 8 d’octubre de 2017

UNA JORNADA A LA HÍPICA

Divendres 6 octubre

Hoy en la hípica cuando hemos llegado nos hemos reunido todos porque nos dividen en tres grupos y cada mañana nos dicen quien hace cada cosa primero. Los grupos de dividen en: Monta, Teoría y Cuadras. 
A mi grupo le toco primero teoría, pero los que hacen teoría antes de empezar a hacerla ayudan a los de monta a preparar los caballos. Luego hemos ido dentro de la hípica y hemos empezado haciendo un examen sobre las partes de la silla y de las riendas del caballo. Después de haber acabado el examen nos hemos puesto a hacer teoría con el cuaderno. Al acabar hemos tenido media hora para comer, pasada la media hora a mi grupo le tocaba limpiar cuadras y hemos ido a coger las herramientas para hacerlo entre todos hemos ido haciendo y luego cuando ya teníamos las cuadras limpias les pusimos comida para cuando entraran los caballos. Por último, nos tocaba monta y cuando el otro grupo vino de hacer monta nosotros cogimos el caballo que nos tocaba y nos fuimos para la pista, una vez dentro doblamos individualmente y nos pusimos a poner bien los estribos, una vez que ya estaban bien puestos nos subimos a los caballos. Después de subirnos a los caballos empezamos a practicar el trote inglés y el trote sentado y después cuando acabamos fuimos a limpiar los cascos del caballo y le dimos una ducha al caballo y así es un día en la hípica. Sinceramente me gusta mucho lo que hacemos y lo que nos enseñan, pero creo que los profesores de la hípica tendrían que decir las cosas más relajadamente.

Ivan Souza

                         
   

Ruta Muntanyes de Roses. Cond. Grups en BTT

Dijous 5 octubre.

Vàrem fer la segona excursió en btt per les muntanyes de Roses , sortint a les 12:30 de l’ institut. Ens vam posar amb parelles i vam començar la ruta. Nomes començar em vaig fer un repte amb mi mateix que va ser poder fer tota la ruta i no caurem de la bici. Al principi vaig anar molt bé fins que varem agafar les primeres pujades per anar al far.
Quan vàrem arribar al far varem parar i ens comuniquem que vindria la primera pujada forta , vaig veure una mica d’aigua vaig agafar aire i cap amunt duran la pujava em sentia cansat i que respirava molt profundament  quan ja veia el final de la pujada vaig començar a córrer més per descansar.
Vàrem passar per uns camins de terra i al poc temps ens diuen que tindrem la segona pujada; vaig començar a pedalar i vaig deixar la ment en blanc i un cop a dalt venien unes baixades i allò em va tranquil·litzar molt. Varem baixar per un corriol que me va agradar molt. Després del corriol  vàrem anar cap els búnquers de la Punta Falconera que com va punxar un company la roda vàrem entrar dins d’un  búnquer.
Un cop arreglada la roda vàrem posar-nos en parelles i ens vam ajudar entre nosaltres per poder pujar la ultima pujada  mentre la pujava em sentia molt bé per que estava ajudant al meu company a poder pujar. Acabada la pujada ens quedaven unes grans baixades on vam gaudir tots i vam anar cap el institut , tots estàvem feliços perquè ens havíem ajudat i perquè tots vàrem arribar junts al final.
Un cop al institut vam posar les coses en comú amb els professors.

De moment és la ruta que mes m’ha agradat , gràcies companys per la vostre ajuda i la bona complicitat que tenim.


Cristian Moral

dimarts, 3 d’octubre de 2017

Ruta Aiguamolls 1. Cond. grups en BTT.

Dijous 28 setembre de 2017



Vam fer la primera excursió en BTT pels Aiguamolls de l’ Empordà, sortint a les 12 de l’institut, vam començar pedalar i no m’imaginaria mai com aniria la resta de la ruta. Al principi vaig anar bastant be, vam travessar Roses sense cap problema i quan vam sortir a camp obert van començar els problemes.Vam passar per uns camps agrícoles al costat de Roses, i ens vam enfilar a la torre del vent, un petit turonet en mig dels aiguamolls la pujada em va costar bastant,i vaig tindre que acablar-la caminant ja que a causa de les roques m’ impedia pedalar  i vaig patir per arribar adalt. El corriol, degut a que tinc poca tècnica, em va costar també baixar-lo, sent sincera ja li vaig dir a en Xavi que em feia por baixar-lo sobre la bicicleta i encara així vaig pujar-hi i vaig fer-me bastant  mal.
Vaig començar a plorar però ell em va dir que no era res que continues i seguis endavant i així vaig fer.
Vaig pensar en el que ens va dir en Rúben d’aquell ciclista i els dits plens de sang i vaig dir això no es res i vaig continuar per mi i per tots . Atravessant la hípica el camí es va tornar més dur, hi havia fang i la fatiga s’em començava a notar,però gracies als ànims externs i interns, vaig continuar.
Després em va passar una cosa molt curiosa i es què en Rubén va dir que pasariem per un lloc molt maco i que ho valorèssim, en aquell moment va ser quan em vaig donar compte que havia estat tant concentrada que en cap moment m’havia parat a mirar el paissatge per on estàvem passant i sincerament en Rubén tenia raó aquell túnel d’arbres em va encantar i va valer la pena.
Vam arribar al parc de Apuriabrava on un company en Charlie es va donar voluntari a curar-me la cama.
Vam decidir ja tornar cap a Roses separant-nos en dos grups i així vam fer la tornada més entretinguda, no va ser dura, em va molar i tot ,un cop a l’institut vam netejar les bicicletes i fer vam fer un anàlisis general de com va anar la sortida. Em va emocionar molt escoltar del meu professor que estava orgullós que hagi continuat encara amb el mal , i he de donar gràcies a tots els meus companys que fan que el difícil amb una mica d’ ànims es faci més senzill.
La sortida en si va estar molt bé però la companyia inmillorable .

Milagros Sofia Elizalde Fusaro.




Guiatge a peu al Parc Natural del Cap de Creus

Dijous 28 de setembre 2017

PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS
Superfície:         10780 ha terrestres y 3064 ha marines
Data de creació:         12 de marzo de 1998
Durada:            5 hores
Dificultat:            Fàcil. Accesible per persones amb diversitat funcional en un 60%. de la ruta

08:00 del matí. Un dia de cole normal? No…. avui la nostra aula es un lloc màgic i difícil de descriure amb paraules: El Paratge de Tudela del Cap de Creus, un indret únic al món, on la natura ens mostra alguns secrets difícils de veure. Formacions geològiques que normalment estàn amagades sota terra surten i es deixen veure, arbres amb formes i dissenys adaptats al vent i al mar, roques amb formes increïbles, aigües plenes de vida i ocells que prenen un descans abans de continuar amb el seu viatge. Un indret tan espectacular i únic que va merèixer la qualificació de Parc Natural i Reserva Natural Integral l’any 1998. Tan singular i surrealista que es va convertir en font d’inspiració pel nostre pintor més universal, Salvador Dalí

Per arribar-hi, agafem la carretera de Roses a Cadaqués, per continuar després per la carretera de Cadaqués al Cap de Creus (+info https://goo.gl/maps/AD88eX6JVr32). Aquest camí ens portarà a l’accés al Paratge de Tudela, d’accés restringit als vehicles.

Allà s’inicia la nostra ruta. Els nostres guies, educadors ambientals formats específicament per aquesta tasca, ens esperen per donar-nos una visió d’aquest lloc que difícilment trobarem a els llibres o a les webs.

Quan comences a caminar es fa difícil creure que fa només 10 anys hi havia el Club Med, un complex de vacances amb 370 bungalows, 2 restaurants, piscina, anfiteatre, discoteca… Ara, després d’una feina de demolició i recuperació que ha merescut premis internacionals, aprofitem els antics camins d’aquesta urbanització per visitar el Paratge

La nostra activitat comença amb una explicació geològica sobre el que estem veient: estructures de deformació dúctil (zones de cisalla) en roques metamòrfiques (esquistos) i en roques granítiques (pegmatites). Roques, erosionades durant milions d'anys per l'aigua i la tramuntana, que se'ns presenten de forma capritxosa: un camell, una àliga, un conill, un elefant… Estructures que normalment es troben amagades al subsol i que aquí són una explicació viva de 300 milions d’anys d´història de la Terra.

Flora adaptada a unes condicions climàtiques dures, amb formes aerodinàmiques i enganxades al terreny, com el Càdec o el Llimoni, el Coixí de monja o la Seseli ferreny, que no es troba enlloc més del món.

Els nostres guies ens han portat pels camins del GR fins el Far del Cap de Creus, antiga torre de guaita i que és el punt més oriental de la Península Ibèrica. Des d’allà hem pogut visitar la Cova de l’Infern, un punt on es pot veure perfectament el trencament per cisalla i que quan surt el sol s’il·lumina d’un vermell diabòlic i sorprenent. I seguint el petit sender que remunta cap el Far hem arribat a la petita Cala Fredosa, on hem descobert l’altra part del Parc Natural: la marina. Ens hem submergit només amb un neopré i un snorkel entre serrans, julioles, pops i sargs, que naden tranquils al nostre voltant, o s’amaguen als prats de posidònies.

Podria extendre’m en mil detalls i singularitats d’aquest indret, i mai arribaria a descriure el que pots veure amb els teus propis ulls.

Un consell? ves-hi. Fliparàs.

Álvaro Elía