dimarts, 13 de febrer de 2018

Conducció a peu: Terrades i Sant Llorenç de la Muga


Dijous 8 de Febrer



Ahir dijous vàrem fer els segons guiatges de conducció a peu. Uns companys guiaven de Terrades a Sant Llorenç de la Muga passant per l’ermita de Santa Magdalena i els altres van seguir la ruta de Sant Llorenç a Terrades.
 Sobre les 10h ens vam posar a caminar, (una fred que semblava que estaves al pol nord), al cap d’uns 20 min va començar la festa de pujada a l’ermita per un corriol amb arbres caiguts pel tornado de fa unes setmanes i pedres caigudes de la pedrera que ens vàrem trobar a dalt. Un cop arriats a l’ermita els guies ens van explicar anècdotes de l’ermita i el pantà mentres esmorzàvem i recuperàvem forces de la pujada. Una de les coses que em va agradar va se poder tocar la campana de l’ermita. 


Quan estàvem baixant ja, com que encara feia fred, els guies ens van proposar una cosa que com a guia de veritat és arriscat si portes gent que va fluixa o insegura per la muntanya, corre, ens van proposar corre tota la baixada pel mig del corriol que hi havia pel mig del bosc, com que en aquest cas érem companys i ja sabem més o menys els límits de cada un de nosaltres els que els hi agrada la marxa van passar a davant per no adalentar malament als companys i provocar accidents i els qui van fluixos de turmells com jo o més insegurs al darrere, he de reconèixer que la baixada va ser molt divertida tot i que amb la humitat que hi van haver unes patinades que  van aparèixer del no res. Un cop a la pista vam continuar per un corriol que enganxava pel mig dels arbres trencats. Un cop a Sant Llorenç van tancar el seu guiatge i mentre fèiem una mossegada van començar els altres companys.


El segon guiatge ja va començar amb 260 escalons més uns 70 de la Torre dels Moros (una tocada de nassos però mot xulo). Va ser majoritàriament baixada amb alguna pujadeta de mala mort però com que a les baixades i pujades et trobaves bassals per la pluja no va ser per tant. Quan ja estàvem a la meitat de la tornada va haver-hi una bassa on em va fer la punyeta i el peu em va fallar i em va donar vacances, la conseqüència va ser que vaig fer de waling dead fins al bus amb els bastons que m’ajudava. En resum, un dia més a l’oficina plena d’aventures i anècdotes per explicar a casa i uns bons aprenentatges que mai van malament per la vida d’un guia.

Bosco Llach

Conducció en BTT: Guiatges Puig Alt - Cala Montjoi


Dimarts 6 de febrer

El dia començà, al entrar a les 8h a l’institut com sempre.
En primer lloc començàvem el dia amb dues horetes de classe, que van passar volant ja que anàvem mentalitzats per lo divertit del dia, pedalejar! Així que un cop acabades aquelles dues hores i havent esmorzat a l’hora del pati, ja estaríem preparats per poder fer la ruta que ens tocava. En aquest cas, dirigida per alguns dels nostres companys del CAFEMN.
A priori el dia no ens acompanyava, ja que era un dia bastant fred i a sobre feia vent, així que la sensació tèrmica, no tenia bona pinta...
però res que el CAFEMN no pugui fer!
 Així doncs vam dividir la classe en dos grups, amb els seus corresponents guies. 
En el meu cas, vaig sortir en el grup dels primers, amb 7 guies.
3 guies començaven el primer tram de l'institut fins al cim de la carretera de Cadaqués.
Però abans de començar farien una breu presentació de la seva ruta i tot seguit ja ens posaríem en marxa.
Un cop acabada la presentació, vam anar quasi tots els trams per pista, recordant un tram del primer test físic que vàrem fer.
En resum un tram planer i amb una mica de desnivell positiu, varem fer una gran parada d'uns 6 minuts abans de continuar per la carretera de Cadaqués, que es on estava el desnivell més fort d’aquest tram.



Un cop a dalt ja havien finalitzat els primers guies i continuaven 2 guies més, des d’aquest punt fins a Cala Montjoi.
Una breu presentació com tots i apa! més pujada agafant una desviació per pista, fins arribar a un punt on ja era tot baixada.
On gaudies tant que quasi no t’adonaves del mal temps. Sincerament, la millor part de la ruta, baixant per pista ràpidament, agafant un corriol espectacular. Això si! patint bastant de les mans degut a tanta pedra i inclinació.
Un cop finalitzada la baixada, i abans d’arribar a Cala Montjoi, que es on continuava l’últim guia, degut a la fred va fer la presentació prèviament. I es en aquest tram on ja era tot pujada, de Cala Montjoi fins a l’institut, pràcticament sense parades.
Però vam tenir la ventatge de que el vent majoritàriament venia d’esquenes, així que encara no estariem tant cansats. Després d’haver pujat bastant, una mica després de la torre del sastre es venia baixada i ja finalment arribar fins a l’institut.


En general una ruta molt divertida, entretinguda, tot hi que el temps no acompanyava gaire, però va estar molt bé.
I un bon treball per part dels guies que van preveure la meteorologia i van abreujar les explicacions.
En conclusió, un gran dia i fins la propera!!

Bryan Chamorro

diumenge, 4 de febrer de 2018

Conducció a peu: el Montgrí

Dijous 1 de febrer

Avui el dia comença amb els guiatges pel Montgrí,sortim de l’institut a les 8h30 després d’haver acabat les exposicions orals  i ens anem amb el bus dirrecció al Montgrí.
Un cop arribat allá començem la ruta preparada per un dels grups,una mica de pujadeta per començar bé el dia i treure la son! Tot perfecte,paisatge molt maco tot i tenir mola boira al voltant…,rebem bones explicacions per part dels guies i seguim el nostre camí fins a arribar a la creu de santa catherina on allá ja teníem vista sobre el castell,que guay! ja és aprop,doncs no... encara millor!,baixem per una baixada en direcció la cova del Duc on allà hi montem un rápel xullíssim.


Després d’haver fet una pausa i haver rapel-lat tots,seguim el nostre camí fins arribar al castell de montgrí,allá és quan fem el canvi de guies,i començem amb unes explicacions sobre el castell i a visitar-lo per dintre.
Quins màquines aquests del cafemn no?Claaro nene!
Un cop haver-lo vist seguim la nostre ruta per baixada amb un guia davant i un arredere,fins que el temps ens va causar un imprevist i vàrem baixar per un camí que ens portava mès ràpid,un cop feta la baixada els guies van fer les explicacions de la ruta al qual els hi tocava,i vam seguir en camí planer fins arribar a la carretera on allá teníem el nostre bus de tornada.
Super gran dia amb els millors,ruta fàcil i super guay!
Apa fins la propera.

Sealth Devisscher

diumenge, 28 de gener de 2018

Entrevista a una professora del cicle: Diana Guzmán

Gener 2018

La Diana és una noia esportiva i molt entregada a la seva feina, ja que de ben petita ha estat vinculada al món de l’esport. El seu somni era ser biòloga marina perquè la seva passió és el medi aquàtic, per això, ben aviat, cap als quatre anys va començar a practicar la natació i a competir en aquest esport. A part de la natació, ha practicat molts altres esports al llarg de la seva vida, com per exemple; el kayak, la dansa, defensa personal i la immersió que és un esport que ha practicat últimament i que li agrada molt.

Per arribar a desenvolupar la feina que fa actualment, ha hagut de fer cicles formatius i tot seguit anar a la universitat. La seva feina a l’Illa de Rodes és com a professora d’educació física en el mòdul professional de conducció de grups a la hípica i la seva principal funció és controlar l’assistència, que es comportin bé entre els companys, que facin bé la seva feina, etc.
Abans de desenvolupar la feina que fa a l’actualitat, va treballar també de monitora de lleure, directora de lleure, però gairebé sempre en casals esportius com a monitora de kayak, fent cursets de natació, etc. Tot i estar gairebé sempre en contacte amb l’esport també ha desenvolupat feines que no tenen res a veure amb el tema esportiu, com fer de cambrera i de netejadora de trens.
A la pregunta: “Si no hagués pogut treballar en l’ambient de l’esport, de què t’hagués agradat treballar? “ La seva resposta va ser: Ni idea, perquè jo per estar en una oficina tancada o de caixera per exemple, no serveixo. Jo necessito moure’m.

Per a ella estar en contacte amb l’esport és molt més que una feina, és una manera d’afrontar la vida “ALEGRIA, LLIBERTAT I SENSACIONS BONES”.

dissabte, 27 de gener de 2018

Conducció a peu: Puigneulós

De Cantallops al Puig Neulós

Dijous 25 de gener del 2018

06:30 Comença el dia, un dia diferent. M'aixeco, em preparo, esmorzo i surto direcció
a l'institut.

8:07 Sortim els alumnes del Cafemn A cap a Figueres a recollir als de l'altra classe, 1, 2, 3,
4, 5, 6, 7, 8, 9,10, 11 i 12. Què? Només som dotze? Estrany... em poso els auriculars, i de
sobte ja estem a Figueres, recollim als de l'altra classe, l'autobús s'emplena, i anem cap a Cantallops, em
començo a quedar adormit,però una frenada del conductor em desperta de cop, i se'm lleva la son de cop, uns
quants minuts després,ja despert, una altra frenada, i veig com dos companys quasi cauen també i començo
a riure.

9:10 Arribem a Cantallops, mengem alguna cosa, fem les nostres necessitats i hem de fer grups, per pujar
a Puig Neulós. Ens donen a triar, entre dos camins, un difícil, i l'altre una mica més difícil. I òbviament la gent
tria el més fluix, i això no pot ser, en Xavi Vilella diu que nosaltres, la nostra classe, la A, anirà pel més difícil,
i qui vulgui venir del B també, i només venen dos, en Bryan i l'Alvaro.

9:21 Comencem a sortir direcció al Puig Neulós passant pel Coll de l'Auleda, sortida a 193 d'altitud sobre el nivell
del mar. Agafem pista, i després entrem a corriols, i rastres, ple d'arbres, de plantes, ens comencem a punxar,
a suar per la humitat que semblava Portugal i no Catalunya, a sentir com les cames començaven a bullir, a
carregar els quàdriceps, i pensar que és hora de treure els pals, i fer servir els braços. Arriba un punt que no
trobem el camí per continuar travessant pistes, i ens començaven a menjar massa plantes per on passaven,
solució? Continuar per la pista, menys en Ruben que decideix buscar el camí mentre continuàvem, ens retrobem
amb el grup i surt amb el nas esgarrinxat, i continuem, buscant marques grogues per continuar el nostre camí.
Ens adonem que entre tanta boira veiem el Canigó, on anirem quan hàgim d'anar a final de curs, pel crèdit de
síntesi, és impressionant, és molt gran i molt bonic, però, de sobte una altra vegada ho tapa la boira...

Continuem direcció al Puig Neulós, i en un coll ens trobem a l'altre grup, esmorzem una mica, beguem, agafem
forces i anem tots junts cap al nostre objectiu, arribar al Puig Neulós. Falta l'última gran pujada d'uns 300 m de
desnivell, i xino-xano.

13:01 Després d'una mica més de 10 km, estem a 1256 metres, estem al PUIG NEULÓS. Vaig de pressa a
asseure per menjar i resguardar-me del vent, trec els meus macarrons amb tomàquet i el Ruben els volia tastar...
I com vull aprovar, accepto i li deixo tastar, anem menjant, tots resguardats, veient França als nostres peus,
i rapidament en Vilella ens diu que hem de marxar, i jo pensant "merda, no em podré acabar els macarrons",
agafem tot i ens preparem per sortir del Puig Neulós i tornar a Cantallops, però no aniríem a tornar per on vam
anar, ni per on va anar l'altre grup, sinó que tornarem per Requesens.

13:34 Ens ajuntem tots, n'hi ha molta boira, els professors ens diuen que hem d'ajuntar-nos tots, i anar en bloc,
i veient-nos perquè ens podríem perdre per culpa de la boira, els professors es concentren molt més i ens van
guiant, anem baixant, de mica en mica, fins que estem a un punt on la boira ja ni es nota pràcticament, la cua,
es fa més grossa, i es trenca en dos, anem baixant, i un company, diu "on estan els de davant?", ens hem perdut
, baixem una mica més i intentem retrobar-nos, però res, l'Anna i en Xavi Casorrán es comunica amb l'altre grup,
i amb xiulets, i amb l'ajuda d'en Ruben què ens ve a buscar, retrobem el camí i tornem a veure a la resta del grup,
n'hi ha un petit riu que no es veia gaire per les fulles caduques, i alguns empanats, comencen a menjar-s'ho, un
altre, s'adona que hi havia un riu, i quan el va a saltar, es menja una roca, massa llest.

Ens parem 2-3 minuts, i continuem baixant, la gent es comença a descontrolar, n'hi havia tantes fulles, que ens
arribava als genolls, alguns es fiquen per dins, amaguen motxilles, i mentre ja n'hi havia menys, doncs la gent
es tornava a relaxar. Continuem baixant, alguns, i jo ens comencem a avorrir, a cansar-nos mentalment de baixar
, es feia tan pesat, en aquell moment firmava tornar a fer una altra vegada el Puig Neulós, quan ja quedava poc
per arribar-hi a Cantallops, un company es doblega el turmell i hem de parar, uns 5 minuts, ja només quedava
mitja hora perquè el bus arribés a Cantallops, ens comencem a afanyar fins que arribem al poble.

16:33 Veiem l'autobús, ens alegrem, ja amb ganes de tornar a casa. El conductor ens veu, i arranca el bus, i quan
el vol arrencar, s'apaga, o torna a intentar, i es torna a apagar, i així uns 4, 5, 6 cops. I diu "han de ser els injectors"
, ens seguem tots al costat d'un parc, descansem, mengem una mica, i esperem...

16:50 En Xavi Vilella el va ajudar, jo que sé fent en el motor, i en Xavi Casorrán es posa de conductor per accelerar
el bus i quan l'aconseguís arrencar, donar-li gas. Ho fan i surt, tothom s'alegra, ja amb ganes de tornar-hi a casa
, en Casorrán es motiva, i comença a donar-li gas, "que estarà pensant el conductor?" em vaig preguntar, mentre
em reia.

16:54 Estem tots al bus, i marxem. Em poso els auriculars, em començo apalancar, a cansar-me de tot el que hem
fet, quan pares és quan t'adones de tot allò que has fet i el cansament que provoca, mentre que penses
"doncs tampoc ha sigut per tant, no?"

18:05 Arribem a Roses, surto del bus i del primer que em recordo és de la maleïda Tramuntana.

José González.

dimarts, 23 de gener de 2018

Entrevista a un professor del cicle: Roger Pujol

Gener 2018

Roger Pujol

Professor de Conducció de grups a peu del CAFEMN i coordinador d'ensenyaments esportius (Vela i Salvament i socorrisme) a l'institut Illa de Rodes.


En acabar el batxillerat li va interessar en fer la carrera de l'inefc proposat per una amiga seva.
Allà va conèixer un amic seu que va ser 2on d'Espanya en campionats de culturisme,
gràcies a ell es va interessar al món de les peses i va començar a entrenar-se.
Veient resultats molt positius i ràpids es va enganxar a aquesta disciplina ja que per ell ja no li suposava cap esforç.
S'entrenava diàriament i seguia una dieta alimentària molt estricte a base de pollastre
bullit i verdures sense sal ni cap tipus d'espècies cosa que va ser molt dur per ell, però estava enganxat ja que veia que el seu cos es transformava molt ràpidament.
Ell diu que és un esport que ens tornem addictes perquè dona resultats visibles i evidents no com altres esports com córrer ja que no es veu una transformació visible...Mai ha pres hormones ni cap tipus de drogues però proteïnes, creatina i complements nutricionals sí.

Al principi li agradava la biologia però finalment es va animar a fer l'inefc ja que li agradava molt l'esport, al final de la carrera la cosa li va començar a avorrir una mica i va començar la carrera de fisio i tot seguit la de osteòpata. Cosa que li va permetre tenir molts de títols en pocs anys.
Al final dels seus estudis era professor pel matí i fisio per la tarda. Com que li agradava molt estudiar es va presentar a les oposicions per ser professor i les va aprovar. Als 25 anys va marxar a treballar a Mallorca durant 3 anys, com que volia tornar a Catalunya va fer demandes
per treballar a la província de Girona per estar a prop de la costa i de
les muntanyes, va tenir la seva plaça a Roses on encara hi treballa.
Al principi vivia a Garriguella fins al moment on la seva dona es va cansar de
viure allà i van decidir marxar a viure en un poble més gran i a prop de
Girona.  Avui en dia diu que hi viu molt bé a Celrà amb la seva família però l'únic pal és anar cada dia fins a Roses ja que és una hora en cotxe.

Amb el temps es va cansar de sempre fer esport en sala, estava cansat de
ser esclau de la seva pròpia imatge. Doncs gràcies als seus companys de
feina actuals va crear un equip de raids d’aventura i això el va permetre conèixer
altres esports a la natura com: escalada, btt, córrer per la muntanya... va
ser un gran canvi per ell ja que va passar del basquet a l’adolescència a
les peses i finalment a esports a la natura. En conclusió prefereix els
esports de muntanya que els esports nàutics que pràctica igualment com la
natació, el submarinisme i el windsurf... però es sent més a gust a la
muntanya.

Guillem Pieltain

Entrevista a un professor del cicle: Xavi Casorran

Gener 2018

Xavi Casorran

Professor de Conducció de grups en BTT i Seguretat i Supervivència del CAFEMN Illa de Rodes

(S- Sergio Garcia / X- Xavi Casorran)


S- ¿Siempre has querido dedicarte al deporte?
X- Si siempre, desde los 6 años que hago deporte.


S- ¿Cuáles han sido los deportes que más te han gustado?
X- Me han gustado todos, pero he hecho sobre todo waterpolo, Salvamento deportivo y triatlón, los deportes acuáticos son las que más me han gustado siempre (natación, waterpolo, salvamento, vela). También me gusta mucho ir en bici de carretera y de montaña, salir a correr y en invierno ir a esquiar.


S- ¿Es cierto que has estado preparándote para hacer una Ironman?
X- Si es cierto. Acabe el Ironman de Austria en 2015.


S- ¿Eso te ha supuesto un gran esfuerzo físico y psíquico?
X- Muchas horas de entreno y de preparación y luego durante la prueba,
además del gran esfuerzo físico también fue muy importante el esfuerzo
psíquico para aguantar el dolor y acabar la prueba.

S- ¿Para estas pruebas cuanto entrenabas al día?
X- Tuve un plan de entrenamiento, con un entrenador personal, y según la
semana entrenaba entre 15 y 24 horas.

S- ¿En ese momento estabas sólo dedicado a preparar esa prueba?
X- No, también trabajaba en el instituto. Cualquier hora que podía cogía
la bici y me iba a Sant Pere De Roda o al Pic De L'Aliga corriendo.
Los miércoles por la tarde hicimos un grupo con vosotros, los alumnos, y a
las 13:30 íbamos a correr 1 hora por la montaña. Las tiradas largas
corriendo o en bici las hacía los fines de semana.

S- ¿Puedes mencionarnos algún fracaso que has tenido en el deporte?
X- En el deporte he tenido unos cuantos. Bueno con 20 años entrenaba mucho
y yo quería haber llegado más arriba. Y luego en waterpolo a los 16 años un
entrenador me dijo que tenía muy mala visión de juego y aunque entrenaba
mucho no iba a jugar muchos partidos, al final me di cuenta que los
deportes de equipo no eran para mí, continué haciendo salvamento y en el
año 1990 empecé a hacer triatlón.

S- ¿Ya tenías claro que serias profesor de educación física?
X- Profesor en un instituto, no. Yo tenía claro que me iba a dedicar
profesionalmente al deporte. Antes de empezar INEF era profesor de natación
y de actividades extraescolares en invierno y instructor de vela en verano,
empecé a los 15 años a trabajar como voluntario de monitor de colonias.
Pero, cuando acabé INEF de repente pensé que todavía no estaba preparado
para ser profesor en un instituto.
La responsabilidad de ser profesor es muy alta y en ese momento no lo tenía
claro.

S- ¿Y cómo es que al final te decantaste por ser profesor de instituto?
X- Luego he estado muchos años dedicado a la empresa privada en el mundo de
la náutica las circunstancias de la vida me hicieron entrar en la docencia,
en la secundaria obligatoria, y luego el ciclo del CAFEMN ... ¡Y me
encantó! Hace ya más de 10 años y siempre en todos los centros que he
estado he tenido cerca buenos compañeros, ahora estoy contento.

S- ¿Entonces estas muy a gusto dónde estás?
X- Super contento. No lo cambiaría por nada.

S- ¿O sea que el deporte es tu pasión?
X- Si totalmente. El deporte es mi pasión desde los 6 años que mis padres
me pusieron en una escuela deportiva porque no comía bien.

S- Y la última pregunta... ¿Cómo es tener a tu hijo como alumno?
X- Tiene sus momentos, son más difíciles en casa que en el instituto. En el
instituto estamos todos más en un entorno de alumnos y con todos los
profesores, en cambio en casa que estas de padre, pero también sabes lo que
piden los profesores a los alumnos, es más difícil. Pero estamos
sorprendentemente bien.